Bueno amigos, pues ya hemos regresado de Ulaan Baatar, como vereis, en la foto finish, llegamos el pasado jueves 13 de agosto a las 8 de la tarde, acompañados de un manto de lluvia que ayudo un poco a quitar el polvo del coche y de nuestros cuerpos.

Despues de unos dias en U.B. ya estamos en españa, para contaros y mostraros la foto de esta aventura solidaria.

Un abrazo muy fuerte a todos y gracias por hacer posible este proyecto.

hasta pronto.

Entrada Triomfal!!!

Per fi hem arribat a la capital de Mongòl·lia, Ulam Baatar!!!!

Després de més de 13.000 quilometres hem arribat i el nostre somni s'ha convertit en realitat, la meta ha estat aconseguida i el repte solidari que va arrancar des de Sollana i La Pobla, ha arribat a les mans dels mongols.

El camí ha sigut dur, sobretot l'última part on les carreteres no existien, però en quan hem agarrat l'asfaltat, el carro del tio caragol s'ha enbalat directe a la meta.

Ara sols ens queda trobar on dormir, i buscar billets d'avió per a tornar a casa. El carro del tio caragolet ha aguantat de miracle, però s'ha portat molt bé i ha aguantat el que fera falta, un visca per el nostre carret!! visca!!!

Bo, res més, ja està, ja s'ha acabat, adeu per sempre, gràcies amics per acompanyar-nos en este llarg viatge, vosaltres també heu arribat a Ulam Baatar, entre tots ho hem aconseguit!!!

Des d'ací volem donar l'enhorabona als nostres pilots i al carro del tio caragol!!

Adeu, fins l'altra!!

En el límit mongol!

Ja estem a Mongòl·lia!!!

Després de milers de quilometres, de multes i policíes corruptes, després de carreteres asfaltades i senyals que canvien de llengua. Hem arribat al principi del final. Mongòl·lia! Tota una alegria ens ha envaït el cos al saber que ja estavem en camí d'arribar, però quan diem en camí, parlem literalment. S'han acabat les carreteres asfaltades, ara ens queden uns 2000 quilometres fins a la capital, vorem que passa....

Però, per a entrar en Mongòl·lia hem tingut que passar 24 hores en la frontera a base de caldets, xorisets i formatge que porten els nostres amics els bascos i dormir en la tenda de campanya xuplant-se els dits!!! Anit, teniem 3 graus de temperatura i això que pel matí fa molta calor, però és que el clima semidesèrtic que hi ha ací és així de variable, que li anem a fer!!

Bé, ara ja ens queda poc, i ha valgut la pena. Mireu quina estampa ens mostra l'entrada en aquest meravellos país. Podeu vore com són les carreteres que ens esperen fins a la capital, però també quin paisatge tan bonic.

Bo, ja seguirem contant-vos, gràcies per seguir-nos fins ací, adeu!!!

Encontres en el tercer cantó

Els nostres amics ja van abandonant les comarques dels "tans" i van puant direcció Rusia per tal d'evitar travessar el desert del Gobi en excés.

Ara mateix ja deuen estar en Rusia, pareix que els queda poc, però només estan a mitat camí i ara venen les pitjors carreteres, a més a més, entre l'estepa de la baixa siberia rusa i el nord del Gobi, l'oratge sol ser molt inestable, i igual fa molta calor, amb a qual cosa els cotxes es recalfen, o es fica a ploure de valent i es fa molt difícil conduir. Així que esperen que vagen amb peus de plom i arriben sencerets!

Pel que fa als últims dies, tenim molt bones notícies. En Samarkanda, una de les capitals més velles de l'Àsia central, ja fa anys pas de l'antiga ruta de la seda, els nostres pilots e trobaren amb un altre equip, Urduña-Mongolia, del País Basc, amics que ja coneguerem en Barcelona i que de segur faran una bona parella de viatge. Així que decidiren que continuarien el que queda junts.

Bo, em diuen que han passat per kisken, que no sé per on para, però de camí a rusia travessant Kazajistan, s'han passat 5 horetes en la frontera esperant a que els deixaren passar.

Després han passat per almaty, prop del principi de la cordillera més alta del món, l'Hilimalaya, prop d'Afganistan i de la Xina, encara que quan dic prop puc estar parlant de milers de Quilometres!!!

Bo, i això es tot. Dir-vos per a finalitzar que el passat dissabte en la volta a peu de Sollana, varem participar els amics de l'equip Amongolia2009 amb una camiseta especial, i amb la motivació d'una carrera simbòlica per tal d'ajudar mitjançant el nostre ritme al nostre equip. És la nostra forma de donar-los una espenta allà on es troben. I així, com a resultat de la prova en la que participarem, Amparo, Àngels, Juanjo, Antonio, Migue, Ruben i Gabielo, aconseguirem un premi solidari que va consistir en un pernil!! donat per Àngel Herrero. Des d'ací volem donar-li les gràcies i dir-li que als nostres pilots els ha agradat moltíssim aquest detall.

Bé, vos deixe, ja seguirem informant, adeu!!!

Els nostres amics ja han deixat enrere Kazajistan i la seua maleïda policia...

En les primeres llums del dia, i després d'haver mal dormit en la estepa rusa, posaren terra d'en mig i deixaren Kazajistan amb l'esperança de no trobar-se a cap patrulla més, que els estaven unflant a multes i ja estava bé!! Així que arribaren a Uzbejistan, i allí ls aventures, doncs no s'acabaren...

Ara ens trobem en Uzbejistan, arribant a Samarcanda, i ja n'hem tingut una bona per a contar. Doncs ens hem trobat amb un "comerciant" que necessitava una roda per al seu remolque i li'n hem deixada unade les nostres. Ell en agraïment ens a pagat una nit d'hotel i el sopar, que ens convidà a sa casa, i és que ens clavem en cada sarao!!!

Bo, ja vegeu per on estem, ja tenim més de mig camí fetet, ara ens queda el més difícil, però ho aconseguirem, fins la propera historieta!!!